Encara no m'ho acabo de creure, es ell?, si ho sembla, pero no, no pot ser. S'apropa algu i hem diu es en .........
No fotis!!, de veritat?
Qui hem va parir!, no ho hagues dit mai.
I aquella noia?, hem sona la seva cara pero no se...
Si home si, es la ......, t'en recordes?.
Home ara que ho dius potser si que em ve alguna cosa pero no se.
Suposo que va ser generalitzat, que no vaig ser l'unic que va sentir un recull de sorpreses mentre anava passant la vista per la sala.
Tot i que molts de vosaltres guardeu molt d'aquells infants que tinc en algun raco del disc dur, els anys han fet dibuixos en les nostres cares.
Us veig al pati jugant a futbol, a classe xerrant de tot i res, drets al voltant d'aquell "patibul" que montava el Jordi, asseguts per ordre fent trapellades mentre el vell Povill es fumava aquells Bisontes apestosos.
Es curios com es de complicada la ment humana que arxiva coses tan amagades que sembla que hagin desaparegut i de sobte te les posa en front dels ulls com si ho estiguessis vivint en temps real.
Un peto per tots.
Cap de tots morira fins que no morim tots.
« VOLKSWAGEN PRODUCIRA LA CARROCERÍA DEL NUEVO PORSCHE PANAMERA | Inicio | LOS DESAFIOS DE LA NUEVA FISICA »
- Categorías:
- PENSADES -
- 3 comentarios
-
compártelo
- Tags:
- amics
Parece mentira que este tio escriba en esa lengua tan de minorias que no debia ser admitida entre gente normal.
Jo hagués usat, posiblement, altres paraules... però hagués arribat al mateix lloc que tu... la memòria, tot i que de vegades ens ho sembli, sempre perdura.
Em van pasar pel cap altres records d'infantessa, alguns moments viscuts i d'altres amb els que em vaig quedar amb les ganes de viure'ls (tot i que aixo encara em continua pasant ara....) i alguns que hagués estat millor no haver viscut.... Per uns moments tots varem desfer el cabdell entertolligat que és la nostra vida i varem arribar fins el cap del fil, veient-ho tot senzill i planer, veient-nos a tots purs i transparents.... perquè en el fons som el que som, encara que ens esforcem en dissimular-ho.
Per molts anys a tots
Jo també hi era. I tot i que ja ha passat més d'un mes i mig, encara em queda el bon regust de la trobada amb els records, els bons i els no tan bons. Però també amb el present, amb tots aquells nens i nenes que ja no ho som, però que vam tornar a ser-ho per unes hores. I espero que també amb el futur, perque només és a les nostres mans el que el temps no passi sense veure'ns. Un petó per tots.